25è ANIVERSARI D’AUTOMÒBILS MERCAUTO

Sembla que no faci tan de temps que vaig conèixer l’Albert Sans a la primera botiga de compra i venda de vehicles que va obrir. Dic sembla pel fet que ha plogut molt, moltíssim des de llavors. Ni més ni menys que quasi 25 anys, que es diu ràpid. Va ser l’any 1992, l’any de les Olimpiades de Barcelona.

Com tants de nosaltres, em va arribar el moment de mirar un cotxe. No em pregunteu ni com ni per quin motiu, el cas és que vaig anar a petar a una botiga que hi havia tot pujant Fiter Rossell, quasi be sortint ja cap a La Massana, quan vaig trobar un botiga de cotxes.

No feia gaire que acabava d’obrir, però vam fer “migues” de seguida. Els que el coneixeu no us extranyarà gaire, donat que com sabeu, si una cosa té aquest professional és la capacitat d’empatitzar amb la gent al cap d’un minut i escaig!

Per tot plegat, donat que, com us dèia, enguany farà 25 anys que està al peu del canó, he volgut passar una estona amb ell i parlar-ne una mica de tot.

Bones Albert. Ja fa temps d’ençar que ens vam conèixer. Abans de res, felicitats per aquest quart de segle d’activitat.

Gràcies Marc. Si que en fa de temps. Però be, aquí estem.

Com va anar aixó de dedicar-te en aquest sector?

Doncs del cert no ho sé. Jo a Catalunya havia treballat com a cap de producte a nivell industrial. Feiem maquinària per a tot tipus de fàbriques. Quan vaig venir al país, aquest sector no existia, de fet encara no existeix. El cas és que finalment, vaig aterrar en el món de la premsa fent de comercial, on vaig estar poc més d’un any. Tot i que va ser una gran experiència, em mancava alguna cosa però. El cas és que volia fer alguna cosa per mi mateix.

Com els cotxes sempre m’han apassionat, vaig veure que hi havia mercat. Al cap de res, vaig acabar obrint la botiga de Fiter i Rossell. Va ser molt emocionant. No tenía ni idea de què podia sortir-ne!

Era un sector on ja hi havia professionals amb molt anys. Va ser un problema introduir-te?

No. De seguida vaig fer bones relacions amb tots. De fet, l’emplaçament a Fiter i Rossell, a part de per les condicions de lloguer, el vaig escollir per situar-me en un lloc on no hi hagués cap professional proper a mi. Com et dèia, sempre m’ha tirat aixó dels cotxes. Jo tenia clar que podia oferir una forma de fer molt meva que podria funcionar.

Quan de temps vas ser-hi a Fiter i Rossell?

Uns quatre anys. Va ser difícil però també molt estimulant. Tenia moltes idees que vaig posar en pràctica. Vam ser el primers en fer coses mai vistes fins llavors, com per exemple unes fitxes. Recordo que vaig comprar una Polaroid per tenir un recull dels cotxes en cartera! I així un munt de coses. Tot i ser dur, ho vaig gaudir moltíssim.

Recordes quina ser la primera operació que vas fer?

Si la memòria no em falla, va ser un Golf GTI Sèrie 2. Ens va entrar a canvi d’un Volkswagen Corrado. De compra, ja amb diners de l’empresa, el primer va ser un Peugeot 205.

Al cap de quatre anys vas fer el salt cap a l’estació d’autobusos de l’Av. Tarragona?

Sí. Era un local que estava oblidat. Jo m’en vaig enamorar, sobretot per la zona. De fet, va ser a partir d’aquí que la botiga va despegar de veritat. Tot el que em fet fins ara va sorgir en aquest punt. Tinc grans records d’aquells temps.

Quan de temps vas ser-hi?

Uns catorze anys si la memòria no em falla.

Quantes operacions haureu fet en tot aquest temps?

Ja haurem passat de les 6.000 operacions, que no són poques!

Treballes amb tot tipus de vehicles. Ho dic pel fet que amb les noves normatives, especialment les referents al tema de les garanties, molts professionals prefereixin dedicar-se a vehicles relativament actuals.

Sí. És cert que les coses ara estan més controlades. De fet com en tot. Jo personalment ho toco tot, ja que també hi ha eines per poder assegurar-te de l’estat de cada vehicle. Sí que és més arriscat però be, fent les coses ben fetes, no hi ha massa risc de equivocar-se. De fet, puc dir-te que de reclamacions inesperades, que sempre n’hi ha, puc comptar-les amb els dits d’una mà! A Mercauto, sempre mirem de posar-nos al lloc del client. No facis allò que no voldríes que et fessin a tu mateix. Així de simple. A més, enguany hi ha moltes eines per poder saber l’estat d’un vehicle.

En tot cas, ho toques tot.

Com t’he dit al principi, toquem qualsevol cosa que tingui rodes i motor, de fet fins i tot hem tingut tractors o munta-càrregues a la venda i els hem venut igualment.

Ja però no és el mateix un cotxe que un tractor.

Evident. Però com a bon comercial, no li faig cap lleig a res! Tenir una botiga així, tal i com jo ho veig, requereix de moltes més coses que només vendre fàcil. Amb els anys tenim molts contactes. Si disposes d’una bona base de dades on reflexar l’oferta i la demanda, només has de lligar-ho i llest! És el mateix que passa amb els cotxes. Enguany no pots estar sentat esperant que la gent et porti un cotxe per vendre. Jo dedico tan de temps a estar a la botiga, com a voltar per tot el país cercant vehicles interessants per vendre. Si fas les coses com cal i compres a preu, sempre hi haurà marge d’actuació. Jo aixó ho aplico a tots els nivells. De fet, tú que vens sovint, has vist des de cotxes realment vells fins a esportius de darrera generació. La qüestio és fer volum i tenir allò que cal quan cal.

També fas importació i exportació. No se t’escapa res veig?

Cert. Però básicament les importacions les fem quan no trobem el que necessitem aquí al país, o quan el client ho vol així sí o sí! Soc més de treballar amb professionals del país sempre que puc. Les exportacions, com tantes coses en 25 anys, van sorgir a partir de la visita d’un client estranger que va venir a la botiga. Un cop vam fer la primera operació, vam veure que podríem trebalar més enllà. És qüestió del que et dèia: oferta-demanda. Res més.

Sé que un dels destins on més exportes és a l’Africa, especialment a Guinea?

Sí. De vegades hi ha vehicles que aquí no són fácils de vendre però en d’altres llocs sí. El que et dèia, és qüestió de tenir contactes, diferents perfils, una bona cartera en estoc i ganes de treballar! La feina no arriba sola, l’has de buscar.

Tornant a Andorra. De facilitats i arguments en doneu un munt. No suposa molt de risc?

Si vols prosperar i consolidar-te en qualsevol negoci, has de donar servei. Nosaltres, a part dels més de 1000 metres de l’exposició actuals, oferim molts serveis, des d’acceptar cotxes en dipòsit, fins a proposar compres a l’instant i al comptat. Disposem també d’una borsa de vehicles en estoc molt important. De fet, hi ha un munt d’accions que fem pero ferir el màxim possible als clients. En una paraula: servei. Aquest és el secret.

Aquest més de 1000 metres están en el darrer punt comercial on esteu situats. El tercer des dels inicis. Com va anar aixó de deixar la nineta dels teus ulls de l’Av. tarragona?

Fa uns anys, tot i que treballàvem molt a l’estació d’autobusos, vam voler ampliar l’estructura en aquest punt. El tema és que amb els anys, la gent s’ha acostumat a mi i per molt personal que tingui treballant, els clients s’han acostumat a mi. Tenir diferents punts està ve des del punt de vista d’expansió, però vaig acabar boig anant d’un punt a l’altre i aixó va començar a afectar-nos comercialment. Per aixó, vaig acabar recentralitzant tot en aquesta botiga, ja que té tot el necessari i és un punt molt comercial en tots els sentits.

Tindrem Mercauto per molts anys més espero.

Per suposat. És cert que el ritme professional acaba per passar factura a qualsevol i hi ha moments que sembla que ja no tingui forces, però un cop arribo i obro portes, m’oblido de tot. La veritat és que gaudeixo molt amb el que faig. Potser no 25 anys més però de moment seguirem al peu del canó.

Aixó es veu d’una hora lluny Albert. Gràcies per l’estona. Et deixo que se t’acumula la feina. Moltes felicitats.