ALPINE A110: MELANCOLIA ESPORTIVA
Gran éxit en la competició
Fundada a mitjans del segle passat, concretament l’any 55, Alpine va ser una marca que va aconseguir grans èxits en el món de la competició al cap de ben poc de nèixer, fet que va fer-li gaudir d’un estatus privilegiat dins del sector durant les dècades dels anys 60 i 70, on va viure els seus anys més gloriosos.
Aquesta meteòrica pujada a l’Olimp dels més grans en el món de les curses va anar a càrrec d’un model, l’A110, un esportiu emblemàtic que ara, quasi cinquanta anys més tard, reneix com el somni pendent que molts melacòlics somiaven conduir o com a mínim, tornar a veure rodant de nou.
Renaixement mig segle després
El somni s’ha complert! El nou A110 reneix i ho fa amb un disseny evocador que recorda fil per randa el model original de 1962 del que prové. De fet, només de veure’l, i salvant les evidents millores generacionals i de recursos tecnològics o de nous materials i noves estructures sorgides amb el temps.
ADN Alpine
El resultat no deixa lloc per a dubtes, és un Alpine A110! En aquest sentit, els enginyers han sabut trobar la forma per respectar religiosament tots els codis estètics de la mítica berlinetta de la que prové, mantenint trets d’identitat inconfusibles, com ara el frontal i el capó en forma de V, els quatre fars rodons tan característics, els pilots horitzontals o el vidre en forma de trapezi.
La versió de llançament d’aquest reinterpretació del mític A110 del 62, anomenada «Première Édition» estava limitada a 1955 unitats, xifra que correspon a l’any que va nèixer la marca.
Compacte i lleuger, el nou A110 fa 4,18 m de llarg, 1,80 d’ample, 1,25 d’alt i pesa només 1.103 kg.
Respecte del que amaga sota del capó. Dir-vos que l’A110 equipa un motor de 4 cilindres de 1,8 litres amb 252 CV de potència i 320 Nm de par.
Es tracta d’un motor en posició central de tracció posterior amb un centre de gravetat molt baix. En aquest sentit, el repartiment de pesos queda en un 44% al davant i un 56% al darrere.
Pel que fa a la transmissió, ve equipat amb una caixa automàtica DCT de doble embragatge de 7 marxes com a única opció.
Un caprici difícil d’aconseguir
Amb tot aixó, aquest esportiu nostàlgic de tracció posterior accelera de 0 a 100 en 4,5 segons i assoleix els 250 km/h de velocitat màxima.
El consum mitjà és de 6,1 litres als cent, amb unes emissions de CO2 de 138 grams per quilòmetre.
Finalment dir-vos, que si us heu fet il·lusions, haureu de fer mànigues per trobar una unitat, donat que tot i costar uns 62 mil euros, un preu relativament assumible, la totalitat de la producció es va vendre en menys d’una setmana des de que va obrir-se la comercialització. Així doncs, si en voleu una unitat, primer us caldrà buscar-la i si la trobeu, haureu d’estar disposats a pagar-ne un sobrepreu!
Quin? Aquesta pregunta no us la podem respondre.
Fotos: alpinecars.com
