,

BMW PRESENTA L’R 18 FIRST EDITION

BMW presenta l’R 18 First Edition. Si encara no heu tingut l’oportunitat de llegir gaire cosa de l’espectacular BMW R 18 First Edition, tranquils, en aquest article farem una primera incursió per mostrar-vos aquesta impressionant nova proposta dels de BMW.

Donada la situació que estem vivint a causa de la pandèmia, els de BMW van fer una presentació a les xarxes fa tot just uns dies, concretament van fer-ho en una ‘Premiere’ a Facebook, pero com sabem que molts no l’haureu seguit, us en fem cinc cèntims en aquest reportatge.

Primer de tot destacarem quelcom òbvi, estem davant una moto gran, molt gran. I és que la nova BMW R 18 és una moto realment imponent, de tall clàssic i dotada amb la millor tecnologia del moment!

L’etern bòxer, al límit!

Des que a BMW Motorrad van començar amb aquest projecte -ara farà quatre anys-, tot ha girat envers el més important, l’anomenat “Big boxer”.

Amb 1.802 CC queda clar el per què de dir-li “big”, doncs aquest és el motor bóxer més gran fabricat pels bàvars en la seva història.
Els objectius dels de BMW eren clars: d’una banda havia de ser una moto imponent i molt vistosa  a l’hora de conduir-la. Per l’altre, que tot i això fos una moto àgil i divertida. En aquest sentit, tot i el tamany, havia de tenir un comportament altament reactiu. D’aquí El per qué d’aquest súper dos cilindres.

Gran però àgil

Si bé la potència màxima anunciada de 91 CV a 4.750 rpm no és excessiva per a un propulsor d’aquest nivell de cubicatge, el parell màxim declarat sí que ho és. I és que aquí on la veieu, declara 158 Nm (16,1 kgm) a només 3.000 rpm, i es manté per sobre de 150 Nm entre les 2 mil i les 4 mil voltes.
El tall no arriba fins les 5.750 rpm. Així que sí, estem davant d’una “fat,  però molt i molt atlètica!

Reforçada al límit

Per poder suportar tal capacitat d’embranzida, tots els seus components han estat sobredimensionats i reforçats al límit. És així que amb una carrera de 100 mm les bieles doblen pràcticament en termes de pes, les què utilitza el motor bóxer de 1.254 CC conegut.

També s’ha treballat intensament en el sistema de lubricació del motor, responsable al seu torn de refrigerar-lo. Tenint en compte que no inclou refrigeració líquida i que s’adapta a la normativa Euro5, el resultat es d’allò més satisfactori.
Un altre objectiu dels del departament de disseny de BMW Motorrad era que aquest gegantí de dos cilindres recordés als seus primers motors bóxer. Per aquest motiu la caixa del canvi -de sis relacions- està situada en un segon càrter que hi ha en la part posterior. Destacar que inclou un embragatge monodisc en sec amb comandament hidràulic i sistema antibloqueig, una característica mai vista fins ara en un embragatge d’aquest tipus.
La transmissió per mitjà de cardan amb el seu eix a la vista també vol rememorar als primers motors bóxer de la marca.

Posició de conducció

La posició que conducció també és molt natural gràcies a que tot i la llargada de la moto, els estreps estan situats molt centrats. També afavoreix aquest aspecte el fet que el manillar és de braços llargs, de manera que s’apropen molt al pilot, evitant així que s’hagi d’inclinar endavant.

El confortable seient del pilot acaba de garantir tot el referent a posició i comoditat en ruta. Destacar que l’altura al sol és de només 690 mm.

Concepte “Soft Tail”

El xassís que subjecta aquest “Big boxer” és doble i està reforçat a base d’acer.

A l’incloure una suspensió de tipus cantiléver, amb l’amortidor pràcticament tombat i col·locat en la part superior (sota el seient de la part posterior) podem dir que estem davant d’un concepte de moto “soft tail”.
La robustesa i longitud dels tubs del bastidor i la forquilla telescòpica davantera amb barres de 49 mm, confirmen la magnitud de la nova nova proposta alemana.

Com a bona custom, els recorreguts de les suspensions són de 120 mm en l’eix davanter i de 90 al posterior. No obstant això, l’angle de 26,7º de la forquilla no és tan exagerat com en altres motos d’aquest estil. Gràcies en això, s’ha afavorit molt l’agilitat, un aspecte gens evident en aquest tipus de motos.

Frenada Integral Parcial

Respecte dels frens, tant els dos discs davanters com el del darrere tenen el mateix diàmetre, (300 mm). La frenada és de tipus integral parcial, és a dir, quan es frena des de la maneta s’actua en els frens dels dos eixos, mentre que si frenem des del pedal, només es frena pel darrere.

Comentar que com la distància entre eixos és de 1.731 mm i que les llandes calcen uns pneumàtics de 120/70-19” al davant i de 180/65-16” al darrere, aquesta, com la gran majoria de motos amb aquest tipus d’arquitectura, es frenen preferentment pel darrere.

Electrònica de primer ordre

A diferència de qualsevol moto ‘cruiser’ del mercat, la nova R 18 First Edition arrriba equipada d’origen amb tres mapes de conducció: Rain, Roll i Rock.

Entre l’equipament de sèrie trobem el control de tracció desconectable (ASC) i control de par d’arrossegament del motor (MSR). L’MSR serveix per evitar que el pneumàtic posterior patini en acceleracions busques.

La clau de contacte de proximitat és un altre dels components que inclou en origen.

Entre les opcions disponibles de fàbrica destaquen la marxa enrere i l’assistent d’arrencada en pendent, dues ajudes molt d’agrair en una moto de 345 kg.

Una altra opció de fàbrica destacable és el sistema adaptatiu d’enllumenat en revolts. Parlant de llums, tot l’enllumenat, inclosos els intermitents, és de tipus led.

BMW R5 del 38

Salta a la vista que el disseny de tot el conjunt és el d’una moto clàssica, de fet, l’R 18 vol rememorar la BMW R5 de 1938. En aquest sentit, les aletes, les tapes laterals, els protectors de forquilla, les carcasses del far i la instrumentació són de xapa d’acer. Amb això volem dir que no hi ha cap peça de plàstic.

Rematen aquest estil retro els escapament cromats dels dos costats, que amb uns silenciadors espectaculars i molt propis dels anys 40 del segle passat, evoquen irremediablement aquells temps.

Berlín built

La instrumentació ancorada a la platina superior de la direcció és gran i compacta i el seu disseny és -lògicament- de tall clàssic. Compta amb un únic rellotge en el qual el velocímetre analògic és el principal protagonista. Això sí, inclou un petit panell digital que ofereix la informació bàsica necessària.

Un altre detall destacable és la inscripció “Berlin Built” que pretén deixar clar que la moto es fabrica a la factoria de Berlin-Spandau.
Una darrera característica molt especial és el seu esperit monoplaça, doncs tot i poder ser biplaça, és aquesta configuració la que millor li escau. De fet, la comercialització arrenca amb aquesta configuració.

Si sou de dos places, tranquils, entre les opcions hi ha diversos seients i respatllers per al passatger, de manera que segur que podreu convertir-la en biplaça.

Prohibitiva però rentable

El seu preu a Andorra rondarà els 20 mil euros, però donada la llarga llista d’opcions disponibles el preu pujarà notablement. Sigui com siguí, aquesta és una peça que sempre tindrà un valor de revenda a l’alça amb el que sempre guanyarem diners.

El tema està en qui se la voldria vendre?

Altres novetats en motos, aquí

Fotos: BMW