EL PARABRISES LAMINAT COMPLEIX 100 ANYS

Han passat cent anys des que Henry Ford introduís el parabrisa laminat en els seus models. Va ser a principis dels anys 20 del passat segle i aquesta decisió va canviar el rumb de la història de l’automòbil, perquè el parabrisa laminat és, juntament al cinturó de seguretat, l’element de seguretat que més vides ha salvat i que més lesions ha evitat. Al llarg d’aquests cent anys els parabrises han evolucionat molt, però el concepte bàsic de vidre laminat es manté inalterat.

Henry Ford i el “collaret de vidre”

Els primers cotxes no disposaven de parabrises i els seus conductors havien de fer servir ulleres per protegir-se del vent, de la pols i de les pedres que podien saltar.

A principis del Segle XX es van començar a introduir els primers parabrises composats de dues fulles horitzontals de vidre, desplaçables: quan la meitat superior s’embrutava, el conductor podia plegar-la i seguir endavant. L’any 1915 Oldsmobile va ser la primera marca que va incloure el parabrisa com a element de sèrie en tots els seus vehicles. Els avantatges que aquest element aportava aviat es van convertir en terribles inconvenients: vidres que es trencaven en mil trossos, conductors ferits i l’anomenat “collaret de vidre”, frase amb la qual van batejar a les llunes per sortir despedides del vehicle en patir un accident.

Un Oldsmobil Model 4 de 1915 /

Aquesta realitat, la por de pujar-se a un cotxe per no prendre mal i la pluja de demandes fetes als fabricants d’automòbils, va fer que es comencés a treballar en una solució per aquest problema. Els cotxes Ford ja oferien des de 1908 el parabrisa com a opció en el Ford T i Henry Ford aviat es va donar compte que era imperatiu diseñar vidres per a automòbils més segurs.

Un invent que va néixer per casualitat

El vidre laminat s’havia inventat l’any 1903, quan a l’inventor francès Edouard Benedictus se li va caure a terra un got de vidre i aquest no es va trencar en mil trossos. La causa? Aquest got havia contingut nitrat de cel·lulosa i la pel·lícula seca que va quedar sobre del vidre va mantenir els trossos units quan aquest es va trencar.

Així doncs Benedictus va presentar l’any 1909 la patent consistent en dues capes de vidre amb una de cel·lulosa entre elles.

Aquest invent va començar a tenir aplicacions pràctiques. El vidre laminat va ser molt utilitzat en les màscares de gas durant la I Guerra Mundial, però va trigar a popularitzar-se en el món de l’automòbil pel seu alt preu, per la complicada industrialització i perquè la capa intermitja es descoloria amb el pas del temps i feia que el vidre fos menys translúcid.

Coneixedor de la seva existència, Henry Ford li va encarregar a Clarence Avery, el “geni” mecànic de l’empresa, que busqués la manera de fer un vidre laminat resistent i barat. Amb l’especialista Pilkington van crear un nou procés de fabricació de vidre molt més resistent, produït en la mateixa planta de River Rouge de Ford. A la fi de 1919 van començar a desenvolupar vidres laminats per a automòbil i l’any 1921 els van començar a instal·lar en els seus models com a opció. El primer parabrisa laminat de sèrie es va muntar en un Rickenbacker. Va ser a l’any 1926.

El parabrisa laminat es popularitza

Els avantatges del parabrisa laminat eren evidents: no es trencava en mil trossos, sinó en forma de tela d’aranya, impedint que els passatgers sortissin despedits. A més, la seva resistència garantia una major integritat estructural del cotxe en cas de bolcada. Aquesta gran innovació només presentava algún problema important: la seva capa interior de cel·luloide es descoloria, s’enfosquia i es tornava fràgil amb el pas del temps, per la qual cosa podia perforar-se fàcilment. Això es va solucionar en 1938, quan Carleton Ellis va patentar una resina sintètica transparent que no es descoloria amb el temps. A partir de finals dels anys trenta, els fabricants van començar a utilitzar el butiral de polivinil (PVB), que feia que el vidre laminat fos més clar i resistent.

Entre els anys 30 i 50 del segle passat es van utilitzar vidres laminats en totes les llunes del cotxe, excepte en la posterior. No obstant això, a la fi de la dècada de 1950 els fabricants d’automòbils van buscar una opció més barata i van començar a utilitzar vidre temperat per a les finestretes laterals i posteriors.

Molts especialistes en seguretat sostenen que el vidre temperat no hauria d’utilitzar-se en les finestretes laterals, ja que no impedeixen que els passatgers, o parts del seu cos, surtin de l’habitacle en cas de col·lisions laterals o bolcades.

En els anys 60 el públic va començar a interessar-se més en la seguretat dels cotxes i la tecnologia va permetre desenvolupar parabrises laminats més resistents.

Altres avantatges del parabrisa laminat

El parabrisa laminat també millora el confort acústic d’un automòbil gràcies a la seva funció aïllant. Això es tradueix en una conducció més còmoda i segura en millorar la concentració al volant. Alguns parabrises moderns disposen d’un laminat que pot reduir el nivell de sonoritat fins a un 30%, pel fet que disminueix els brunzits aerodinàmics, així com el soroll de la pluja.

Encara és molt més important destacar que la làmina del parabrisa bloqueja més del 90% dels raigs UV, la qual cosa protegeix els ulls i la pell dels ocupants de les places davanteres. L’exposició als raigs UV és acumulativa i està associada al 90% de tots els càncers de pell. Alguns parabrises també ofereixen protecció tèrmica en incorporar una làmina transparent d’òxids metàl·lics que reflecteix la radiació infraroja i trasllada menys calor a l’habitacle. Això té com a consequencia que es fa servir menys l’aire condicionat i, per tant, que hi ha una reducció de les emissions contaminants.

Finalment destacar que els vidres laminats es poden reparar. Carglass sempre recomana que si és possible sempre s’ha de reparar el parabrisa abans que substituir-lo. En aquest sentit destacar que un parabrisa reparat amb la tecnologia de Carglass recupera la seva resistència original. D’altra banda, una reparació tot just té impacte en el medi ambient.

Respecte de Carglass®

Carglass® és la companyia líder al món en reparació i substitució de llunes de vehicles. Compta amb un índex de recomanació global (NPS) del 85,9%, aconseguit gràcies a la seva professionalitat, tecnologia i a la digitalització dels processos.

Carglass® forma part del grup multinacional Belron®, companyia líder mundial en el seu sector i únic especialista que ofereix serveis a nivell internacional.

Tocs Autoreparadors Carglass Andorra

Des de Carglass Andorra, amb el Sr. Joan Gomez al capdavant, se sumen en aquest any centenari del parabrisa laminat, una de les seves grans especialitats.

Tocs Autoreparadors, Carglass Andorra està al carrer Alzinaret, 16. Tel. 804 884

——

Per accedir a d’altres reportatges feu clic en aquest enllaç