,

ESPAÑA ES RETROBA AMB L’ESPAÑOL D’ENDURO A ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Aquest cap de setmana del 18 i 19 de maig, va tenir lloc a l’Espluga de Francolí la tercera prova del Campionat d’Espanya de Enduro.

El retorn

La importància peró, estava en el fet que era aquí on Cristian España es retrobava de nou cara a cara amb l’alta competició.

No cal dir que aquest fet el va fer gaudir especialment d’una motivació extra, doncs feia temps que esperava tornar a la “guerra” en aquesta dura i exigent modalitat.

Malauradament i precisament per això -al menys en part- en acabar, España i el seu equip manifestaven marxar amb un regust agredolç.  I és que tot i començar la prova molt bé, la duresa i les llargues vuit hores de cursa van fer impossible que el pilot pogués aguantar amb els bons resultats amb que va arrencar dissabte. La mà està recuperada, però no com per completar una repte tant exigent.

Bona arrencada

Diem això perquè dissabte es va organitzar una súper especial al circuit d’Enduro Extrem. Aquesta és una prova que no està entre les preferides d’en Cristian. Tot i això, les ganes i el caliu de l’afició que envoltava el circuit, més la satisfacció de tornar a l’alta competició, va dur-lo a fer dues voltes impecables amb un ritme que va situar-lo en una excel·lent tercera posició.
Amb aquest “subidón”, diumenge va arrencar molt fort. Rodava amb molta seguretat i amb la ferma intenció de mantenir la posició a tota costa. Durant la primera volta va aconseguir-ho sense massa complicacions.
Comentar que el circuit constava de tres voltes de 80 km cadascuna , més de les 3 especials. Poca broma!

Una modalitat molt dura

Per acabar d’abobar-ho, era un circuit dur, molt tècnic i amb dificultats constants com ara molta pols o el fet que els parcials de cronometratge estaven molt apretats.
Per tot això era imperatiu mantenir un ritme molt alt durant tota la prova, la qual cosa exigia estar en un estat físic immillorable.

La mà li va passar factura

Va ser aquí on en Cristian va pagar peatge a partir de la segona volta. La força a la mà on va patir la lesió va començar a flaquejar, obligant al pilot a afluixar el ritme, o no acabaria la prova.
Abandonar és un verb que España no conjuga mai, així que conscient que la mà començava a apretar seriosament, va optar per baixar el ritme i acabar la cursa.
És per això que al final el pilot marxes amb aquest regust agredolç. El retorn ha estat molt bo. El pilotatge, l’estat físic en general i les sensacions també molt bones, però cal seguir reforçant la mà per poder afrontar amb garanties proves que per naturalesa són extremadament dures.
En qualsevol cas, un cop avaluat tot en conjunt, España manifestava estar molt  content del cap de setmana viscut, així com molt motivat per acabar d’agafar el to físic que li falta – bàsicament a la mà- per estar al 150% el més aviat possible.
De moment ja està de nou competint i això és el més important!