Mercedes-Benz EQC: una Ocasió Estrella 100% elèctrica

Mercedes-Benz EQC.- Amb aquest reportatge encetem un nou espai que dedicarem a models seminous, vehicles de gerència o unitats de cortesia dels diferents concessionaris i centres de venda multimarca del país. Seran unitats pràcticament noves, però amb un interessant posicionament de preu.

La unitat amb la què inaugurem l’espai és un EQC, el primer model 100% elèctric que va sortir de la gamma EQ de Mercedes-Benz, una de les marques que comercialitza a Andorra la divisió d’Automòbils Pyrénées.

A partir d’aquest primer SUV 100% elèctric, han anat apareixent els EQB, l’EQA (SUV), les berlines EQE i EQS, i fins i tot l’EQV, un furgó de passatgers. És així que enguany, la gamma EQ és una de les mes complertes, tenint quasi tots els segments del catàleg alemany representats per un model EQ.

Inconfusiblement Mercedes

Un dels fets que més crida l’atenció -especialment si tenim en compte els dissenys de la majoria de propostes elèctriques de la quas totalitat de marques-  està en el disseny. I és que tot i ser més modern i clarament identificable com a un SUV de zero emissions, els dissenyadors van optar per mantenir una estètica que el mantingués en sintonia amb la resta de models.

De fet, essencialment el Mercedes-Benz EQC és germà de sang del GLC per molt més que per compartir plataforma, quelcom que a priori resulta estrany, sobretot si tenim en compte que la distribució dels motors elèctrics i les bateries implica una arquitectura molt diferent a la d’un vehicle de combustió.

Vist des del davant destaca molt la forma dels fars, així com el fet que estiguin units mitjançant un embellidor de color negre que dibuixant una U que voreja la part inferior de la calandra. Aquest element, més la tira de llum diürna que travessa horitzontalment la part superior de la mateixa calandra connectant ambdós fars LED, dóna al cotxe una aparença ample, moderna i molt contundent. Si en això afegim la presència de la gran estrella de Mercedes, amb les dues barres cromades a cada costat, la personalitat de l’EQC vist des del davant no pot ser més atractiva i elegant.

Lateralment, més conservador

Finalment, destacar les entrades d’aire frontals, elements dissenyats per poder refrigerar les bateries.

Completen la vista davantera-lateral, els embellidors que hi ha als laterals dels paracops. A partir d’aquests embellidors arrenca la línia que dibuixa el perfil lateral del cotxe. És aquí on la feina dels dissenyadors va seguir més fidel els cànons clàssics de la marca, doncs l’EQC, així tot d’una, tot i ser més arrodonit, visualment encaixa amb la majoria de models de Mercedes. De fet, de no ser pel nervi de la part inferior de les portes, el cotxe presenta poques diferències respecte, per exemple, a un GLC.

Pel que fa a la part posterior, el disseny de l’EQC sí que presenta trets identificatius destacables. Com hem vist al davant, els llums també estan connectats mitjançant una tira LED, en aquest cas de color vermell.  Per altra banda, la part inferior del paracops inclou un embellidor cromat que està situat on anirien les cues dels tubs d’escapament. La forma arrodonida de tot el quart posterior, sense ranures ni elements en relleu, armonitza molt l’estètica posterior del cotxe.

Disseny, tecnologia i molt de confort

Si per fora l’EQC pot identificar-se gràcies als diferents detalls esmentats, l’interior és on els alemanys van incidir més perquè el cotxe es distingís de qualsevol altra proposta de combustió del catàleg, tot i lògicament compartir elements com ara les pantalles i els sistemes relacionats amb aquestes. I és que sent el primer EQ, Mercedes-Benz havia de fer ben visible que amb aquest model s’endisaven amb convicció en una nova etapa molt important, la de la mobilitat elèctrica.

L’entapissat de pell dels seients, combinada amb Alcàntara en altres punts de la cabina, com ara el tablier davanter, conjuga a la perfecció amb els detalls tipus alumini, com les bandes en forma de reixeta que dibuixen tot el taulell davanter de porta a porta, o les peces -moltes- a base de plaques en color negre piano. Tot en conjunt, més les tires de llum indirecta d’ambient, vesteix amb molta elegància l’interior de l’EQC.

Els plàstics de la discòrdia

No és el primer cop que ho dic i malauradament -pel meu gust- tampoc crec que serà l’últim, doncs el cotxe presenta moltes peces acabades en negre brillant (Piano Black). No discuteixo que realment és un material molt elegant, però la veritat és que és brut i molt delicat, n’hi ha prou amb pasar un paper per provocar micro ratllades invisibles a simple vista, però que a ple sol es veuen molt. En això cal afegir la facilitat que aquest material té d’embrutar-se.

Més enllà d’aquest material i d’alguns plàstics a la part inferior, tota la resta de l’interior transpira luxe, tecnologia i molt de confort, real i visual.

En aquesta combinació a base de negres, grisos i platejats cal sumar-hi altres detalls de color coure, com ara les sortides de ventilació.

L’MBUX, protagonista indiscutible

Un cop al volant és fàcil trobar la posició de conducció gràcies a la gran capacitat de regulació dels seients i a la perfecta disposició dels comandaments. A més, gràcies a les dues pantalles de 10,25” del sistema (la central i la del pilot), més els botons del volant, podrem controlar la gran majoria de sistemes i funcions.

El sistema d’infoentreteniment MBUX  -ja conegut d’altres models de la marca-  en l’EQC és de sèrie. Sent un model elèctric, el sistema afegeix un seguit de funcions i pantalles específiques per poder consultar i manipular tot el que té a veure amb la mobilitat elèctrica del cotxe: l’estat de la bateria, els fluxos d’energia, els punts de recàrrega més propers segons la ruta..

Una cabina d’allò més atractiva

Parlant de confort, l’espai de les places davanteres és ample i molt confortable, gràcies al gran tamany del seients, a la seva ergonomia i a la possibilitat d’ajustar-los elèctricament a tots nivells.

Al darrere també parlem de tres places molt ben resoltes tant en amplada, com en llargada i fins i tot altura. En aquest sentit, l’espai ve a ser el mateix que el que ofereix el GLC.

Curiosament, al dur la mateixa plataforma que el GLC, l’EQC inclou l’habitual túnel central, quelcom que els elèctrics no duen. Indubtablement resulta un inconvenient per a l’ocupant de la plaça central.

Pel que fa al maleter, sorprèn el fet que l’EQC no inclogui cap maleter al davant (un altra conseqüència de fer servir la plataforma del GLC). Això implica que els cables dels carregadors que s’acostuma a portar al davant, s’hagin de transportar al maleter del darrere. En aquest sentit, el mes habitual es dur-los en el doble fons del maleter, quelcom que si anem carregats de maletes, no resultarà massa còmode, doncs caldrà treure-les per accedir-hi, o ser previsors i guardar-los eventualment al maleter superior barrejats amb l’equipatge. En el dia a dia però, quan no duguem res al maleter, el problema s’esvaeix.

La capacitat total del maleter és de 500 litres. És un maleter amb una forma que permet aprofitar el màxim volum sense fer acrobàcies amb les maletes. A més, si abatem els seients posteriors la capacitat total pujarà quasi a 1500 litres.

Un motor en cada eix

El sistema de propulsió del cotxe inclou dos motors, un en cada eix. La potència combinada de tots dos és de 300 kW (408 CV), amb un par màxim de 760 Nm. Com és habitual en els cotxes 100% elèctrics, la xifra de par resulta impressionant, donat que el sistema lliura la potència tot d’una, donant una sensació brutal quan apretes l’accelerador. De fet, no és només una sensació, doncs l’EQC puja de 0 a 100 km/h en només 5,1 segons.

Tot i ser un cotxe de tracció integral, el sistema fa que en circumstàncies normals sigui el motor davanter el que s’encarregui de la tracció. Ara bé, tan bon punt apretem entrarà en funcionament el motor de l’eix posterior. En cas de manca de tracció al davant, l’activació del motor posterior és també immediata. Per tot això, s’ha de puntualitzar que tot i ser un vehicle de tracció integral,  L’EQC sempre que pugui treballarà amb la tracció davantera, reservant-se la tracció total. Això afavoreix l’autonomia i el rendiment general del cotxe.

Esmentar que les bateries de 80 kWh de capacitat estan situades just a sota de les dues fileres de seients, afavorint un centre de gravetat molt baix.

Una autonomia molt respectable

Ja que hem esmentat el rendiment, parlem dels consums, de l’autonomia real que em tingut i dels temps de recàrrega.

Com en tot elèctric, més enllà del que la marca homologa, en aquest cas entre 22,4 i 25 kWh/100 km, a la pràctica la xifra anirà en funció de com conduïm, per on conduïm i fins i tot de quin moment de l’any ho fem.

Óbviament, el consum més baix es dóna a la ciutat, mentre que el més alt es registra en vies ràpides, un escenari que no vam poder posar a prova, més enllà de les carreteres de l’alt Urgell.

Durant el temps que vam rodar entre Escaldes i Andorra la Vella, vam estar entre 20,8 i 22,7 kWh/100 km. De fet, fins que no vam pujar cap a Andorra des de Catalunya, el consum no va passar de 26 kWh/als 100. Aquests consums fan que poguem afirmar que conduint normalment, sense haver d’anar especialment lents, l’autonomia del cotxe pot arribar a superar els 360 km, fins i tot més.

Com en la resta de models elèctrics, grans i petits, si conduïm de forma agressiva l’autonomia es dispararà molt. En el cas de l’EQC, podria reduir la distància fins als 250 km fàcilment.

Personalment crec que es pot assolir un consum de 25 kWh de mitjana si deixes que el cotxe agafi velocitat de forma natural (que no vol dir anar lent), a més de fer servir en cada moment el nivell de recuperació d’energia necessari segons les circumstàncies, quelcom molt fàcil de fer des de les lleves del volant, les quals, ben portades, actuen com un canvi tradicional en les fases de reducció.

Dit això, si bé els 416 km d’autonomia que anuncia la marca no són assolibles, circulant per ciutat la xifra no baixarà molt d’aquesta xifra i en carretera, tot i quedar-se en uns 350 de mitjana, donat el tamany i pes del cotxe, l’autonomia real és molt raonable.

Indispensable un Wallbox

El temps de recàrrega de l’EQC variarà en funció del tipus de carregador que fem servir. En el cas de l’EQC, és imprescindible instal·lar un sistema Wallbox per poder fer servir el carregador de 7,4 kW que el cotxe porta de sèrie. Ho diem perquè en un endoll convencional el temps de recàrrega és d’unes 11 hores.

Si per contra fem servir un carregador ràpid de fins a 110 kW -el màxim que admet el cotxe- assolirem un 80% de la càrrega en tan sols 40 minuts.

Malgrat que pugui semblar que a la ciutat l’EQC sigui un cotxe voluminós i poc pràctic -pesa 2,5 tones i fa 4,76 metres de llarg- el cert és que el cotxe es condueix molt bé.

És innegable que el seu tamany i el seu pes són importants, però més enllà que el consum en entorns urbans és molt interessant, la veritat és que resulta molt agradable i relaxant desplaçar-se per la ciutat en aquest cotxe, gaudint, entre altres coses, d’un silenci que no he trobat en la majoria de models elèctrics que he provat.

A més, les lleves del volant amb les que gestionem la intensitat de la frenada regenerativa fan que puguis estar adaptant-la en cada moment i circumstància molt còmodament, de manera que és possible conduir pel centre ciutat sense pitjar el fre en cap moment i regenerant al màxim les bateries.

A més, en el cas d’Andorra, que pugem o baixem de les parròquies altes contínuament, podem recarregar un percentatge molt important de les bateries, un detall que val la pena remarcar.

Un 10 en carretera!

El mateix vam percebre quan vam baixar aduana avall, doncs va ser el tram de la prova on vam poder provar els diferents modes de conducció, sobretot l’esportiu. Us asseguro que es tota una experència gaudir d’un SUV d’aquest volum, fer-ho traient-li tot el suc i sense sentir res de res. Està clar que els de Mercedes-Benz han cuidat molt l’apartat de la insonorització, a l’aconseguir reduir tant, tant el soroll del rodament, com el de la fricció de l’aire.

Quant al confort de marxa, cal dir que les suspensions treballen de manera impecable, fins i tot en revolts molt pronunciats no hi ha moviments massa molestos. També és cert que aquesta duresa de les suspensions es minimitza una mica en trams ràpids, però tampoc es tradueix en un comportament massa incomode al fer trams revirats, el pitjor escenari per a un cotxe del tamany i pes de l’EQC. I és que ens agradi o no, el pes fa que el balanceig de la carrosseria es noti més del que seria desitjable en aquesta mena de decorats. En tot cas, això passa amb la majoria de grans cotxes pesats i aquest, no ho oblidem, és un SUV de 2,5 tones.

Automòbils Pyrenées

Respecte del preu, aquesta unitat seminova i matrículada com a vehicle de gerència surt per 69.600 euros, (preu tarifa 83 mil euros). Si us interessa, adreceu-vos al departament comercial d’Automòbils Pyrénées. Tel +376 880700

———