Polestar 2: un nou jugador se suma a la carrera dels elèctrics

A mitjans del mes passat, Seuwagen va deixar-nos provar la primera unitat que ha arribat a Andorra del Polestar 2, una de les marques que amb tecnologia desenvolupada per Volvo, arriba al mercat europeu amb molta força, gràcies al gegant xinés Geely (Volvo, Smart, Polestar, Lotus, Lynk&Co i Zeekr).

Del Polestar 1 al Precept

Més enllà del Polestar Precept, un model conceptual que aquests dies està en boca de tothom, la marca disposa de tres models. A excepció del Polestar 1, amb 600 CV de propulsió híbrida i del que només s’han fet 1.500 unitats, els altres dos, el Polestar 2 i el futur SUV Polestar 3, són 100% elèctrics.

El nou Polestar 2 pertany al segment D, és a dir, al de les berlines de tamany mig tirant a gran.  Amb un disseny que l’apropa molt al d’un crossover, la gamma Polestar 2 està disponible amb un rang de potències que van dels 272 als 476 CV. Pel que fa a l’autonomia, segons la versió, el cotxe pot superar els 630 km (WLTP).

Clarament inspirat en Volvo

La veritat és que se n’ha parlat tant, que tenia moltes ganes de provar-lo. Un cop l’he tingut, he pogut comprovar -gratament- que tot el que es diu és cert. És un cotxe bonic, amb personalitat, està molt ben fet, és molt rendible tant en potència com en autonomia i si, es nota de lluny que es parent directe de Volvo.

En aquest sentit, elements com la falsa graella davantera, els fars i els pilots posteriors i la concepció global del tauler de comandaments, sense ser iguals, són clarament inspirats en Volvo.

De sèrie, el cotxe inclou llandes de 19 polzades, la porta gran del maleter d’obertura elèctrica i uns elegants retrovisors sense marc, Les llandes de 20 polzades, el sostre solar panoràmic o l’equip de so Harman Kardon són opcionals, tret que optem per l’acabat més alt del catàleg.

Túnel de transmissió?

Un cop al lloc del conductor, sorprèn el gran túnel central que separa al conductor de l’acompanyant. A mi personalment m’agrada la sensació d’estar en un cockpit, però sent elèctric, sorprèn que sigui tan contundent. De fet això sorprèn encara més quan comproves que a les places posteriors també hi ha el clàssic túnel de transmissió dels cotxes de combustió Al tancament d’aquest article, encara era un misteri entendre la seva utilitat i contingut.

Més enllà d’aquest detall, la resta de la cabina en la part davantera és sòbria però molt completa i atractiva. Destaca el quadre de comandament, molt tecnològic i ben estructurat. També la pantalla gran central vertical de 11,2 polzades, primer per la seva grandària, segon per fer l’efecte que està suspesa.

Totalment digitalitzat

Com passa, per exemple, amb Tesla, pràcticament tot es gestiona des de la pantalla gran central. Agradarà més o menys, però és innegable que això implica més distracció a l’hora de gestionar elements d’ús freqüent, almenys en comparació als botons físics de tota la vida. Però bé, per a gustos, els colors!

La veritat és que tant en qualitat dels materials emprats, els quals són tots reciclables, més la concepció i assemblatge de tots els plafons, és inevitable no pensar en els Volvo d’última factura, la qual cosa, és indubtablement un punt a favor. La veritat es que es parla de Polestarcom la marca premium del grup, però al meu parer, deixant de banda el tema dels propulsors elèctrics, en la resta d’aspectes va de la mà amb Volvo, al menys és el que he percebut en el Polestar 2.

4 versions

Quant a versions, hi ha disponibles quatre. En primer lloc tenim el Polestar 2 Standard Range. Amb un motor elèctric de 272 CV i 490 Nm, més una bateria de 69 kWh, ofereix 518 Km d’autonomia màxima. Accelera de 0 a 100 km/h en 6,4 segons i la seva velocitat màxima arriba als 160 km/h (limitada electrònicament).

En segon lloc tenim l’acabat que vam poder provar i que veieu en aquest reportatge. Ens referim al Polestar 2 Long Range. Munta el mateix motor elèctric, en aquesta cas la potència és de 299 CV amb 490 Nm de par motor, però la bateria puja fins a 78 kWh, la qual cosa li permet recórrer fins a 635 Km. La seva acceleració i velocitat són de 6,2 segons per al 0 a 100 i els mateixos 160 km/h de velocitat màxima.

4×4 i Performance

Per damunt hi ha el Polestar 2 Dual Motor. Aquest model de tracció integral arriba als 421 CV. La seva bateria continua sent de 78 kWh i l’autonomia màxima de 595 Km. Amb 740 Nm de par màxim, aquesta versió accelera de 0 a 100 km/h en 4.5 segons i puja fins als 205 km/h de velocitat màxima.

Conclou la gamma el Polestar 2 Performance amb 476 CV, que tarda 4,2 segons per pujar fins els 100 km/h. Més enllà de les prestacions, inclou elements com pneumàtics esportius, llandes de 20″, frens Brembo i suspensions Öhlins.

Accès amb el mòbil

El primer que destacarem és l’opció, molt còmoda i moderna, de fer servir el mòbil com a clau. Per a fer-ho, només haurem de configurar-lo situant-nos a prop del cotxe perquè aquest l’identifiqui i el guardi al seu sistema. Una vegada fet, el cotxe detectarà al conductor quan s’acosti, ajustant totes les configuracions al seu perfil, inclosa la posició dels seients.

Configurat per a 4 persones

Un cop a l’interior, veiem que el Polestar 2 té una configuració per allotjar fins a 4 persones. De fet, com ja hem citat més amunt, intentar portar una cinquena persona a la zona central de la fila de passatgers, és d’allò més incòmode, no per l’espai per a asseure’s, sinó pel túnel de transmissió que hi ha. La pregunta que ens continuem fent dies després és la mateixa; perquè hi ha aquest túnel central si és un cotxe elèctric?

Ja que he començat amb la capacitat de passatgers, remataré l’apartat amb el tema del maleter. El maleter de darrere ofereix 425 litres naturals. És més que suficient per carregar-hi l’equipatge normal de quatre persones. D’altra banda, recordem que al davant tenim un altre petit maleter de 41 litres (en el cas de la unitat que vam provar, és a dir, la d’un únic motor) i de 35 litres si parléssim del Polestar 2 Dual Motor (tracció integral).

Un cop més, minimalisme!

Quan et mires bé l’interior -si coneixes com són els interiors dels models de Volvo- és inevitable que et et semblin molt propers als de la marca sueca. Potser en els Volvo continua havent-hi més botons físics, quelcom que al Polestar no passa. Com també ja he dit més d’un cop, jo soc més de tenir alguns botons d’ús freqüent, per allò de distreure’m menys manipulant la pantalla. Sigui com sigui, els de Polestar han preferit cedir el control de gairebé tot a la pantalla central vertical.

Posició i visibilitat

En termes de comoditat els seients davanters, amplis i molt bé farcits, permeten encaixar a la perfecció el cos, i això que l’espai a les places davanteres no és que sigui precisament exagerat. A més, a l’estar limitat per la part interior per la paret de la gran consola central que separa tots dos seients, la sensació d’encaix és molt més notable.

D’altra banda -us ho diu algú que mesura 1,68 cm- a causa de les bateries, el sòl està més alt he inclinat cap endavant, de manera que si vols encongir els peus, canviar de posició  i buscar un angle més arreplegat, els genolls pugen considerablement. Això, en el cas de mesurar més que jo, ha de ser una mica incòmode, sobretot si parlem de trajectes llargs.

Referent a la visibilitat, pel que fa a la part davantera la visió és perfecta, igual que l’accés a la pantalla central o a qualsevol punt que necessitis de la zona del conductor. En canvi, la visibilitat de la part del darrere és més justeta,. Afortunadament hi ha les càmeres de 360º i els sensors.

Dues pantalles per fer-ho tot

La configuració interior es basa en dues pantalles. D’una banda la de darrere del volant, que ofereix dues maneres de visualització. La primera mostra les dades bàsiques derivades de conduir: la velocitat, consum… La veritat és que és dels models que més han limitat la informació en aquesta pantalla i no sabria dir-vos el per què! En tot cas, si volem accedir a més informació, podrem consultar-la breument (durant uns segons) a l’ordinador.

En segon lloc tenim la gran pantalla vertical central d’11 polzades. Ve amb el sistema operatiu vinculat al d’Android Automotive i amb ell a Google, això últim, un gran encert!  Si vinculem el nostre compte personal, podrem recuperar les nostres preferències d’usuari i integrar-les al sistema del cotxe en un tres i no res!

El funcionament d’aquesta pantalla, els seus menús i com es veu tot, és molt correcte, ni més ni menys. Suposo que sent usuari del sistema operatiu iOs d’Apple, em va faltar l’hàbit de com va la navegació en aquest altre sistema. En tot cas, disposar dels serveis de Google, com ara Google Maps, és d’agrair. Al final, tampoc cal ser enginyer per a adaptar-s´hi.

Serveis Google, un encert

Parlant del navegador de Google, com en altres models de cotxe (la gran majoria), al definir un destí, el navegador calcularà la capacitat de la bateria que hi haurà durant i fins arribar a destí. També t’indica on hauràs de parar en el cas que calgui efectuar una recàrrega pel camí. El que no indica és si les estacions estan lliures, una mancança que imagino solventaran amb alguna actualització.

Malgrat treballar amb el sistema operatiu d’Android, el cotxe no inclou la vinculació directa del mòbil amb Android Auto ni amb Apple CarPlay, un detall que sí que considero un error, tot i que també podria arribar més endavant en alguna actualització…

Com tot, els comandaments de clima també es manipulen des de la pantalla. De fet, per modificar qualsevol paràmetre és necessari interactuar amb la pantalla, la qual cosa suposa perdre moltes vegades de vista la pantalla.

Tres nivells de retenció motor

I és que encara que teoricament, coses el clima, podem establir-lo abans d’emprendre la marxa, hi ha moltes altres funcions que poden ser susceptibles de modificar-les mentre conduïm. Més enllà de la música, un altre exemple el tenim en el sistema de regeneració de la frenada, que dit sigui de pas, em va semblar molt bé, i això que al principi vaig creure que amb tres nivells seria molt just.

La posició ‘Estándart’ la que més retenció té de les tres disponibles (Off, Baix i Estándart) permet fins i tot circular per carretera sense resultar massa intrusiu, però sí efectiu. Això sí, em refereixo a trams limitats en distància, amb corbes i sobretot en baixada, com per exemple entre les parròquies altes i les de la vall.

Si hem de sortir de viatge i conduir per vies ràpides o autopistes, com a molt posarem el nivell ‘Baix’, per allò de recuperar en tot moment una mica d’energia. La veritat és que la recuperació de càrrega és potent, n’hi ha prou amb baixar de La Massana al centre per recuperar més càrrega que la consumida pujant.

Bona autonomia

En ciutat, amb el trànsit dens, també és molt útil, de fet crec que és en aquesta mena de situacions on es pot arribar a les autonomies màximes que anuncia la marca. El que no veig tant pràctic  és que per activar-lo calgui trastejar molt la pantalla, la qual cosa pot suposar una distracció. En aquest sentit, la solució d’altres cotxes, com els que han mecanitzat aquesta funció des d’unes lleves al  volant, em sembla la millor opció de totes.

Recordeu que la versió del Polestar 2 que hem conduït equipava un únic motor, però amb la bateria de més capacitat. El seu motor de 170 kW de potència i la bateria de 78 kWh, més un bon ús del sistema de recuperació d’energia, donen com a resultat la autonomia màxima que la marca xifra en mes de 600 km (segons cicle WLTP). No sé si es pot arribar en això, de fet, no, però sí que es poden fer uns 500 quilòmetres, si conduim traient-li tot el partit al cotxe, adaptant-nos al perfil de la carretera en la què haguem de circulem. En aquest sentit, tot i que no vam anar més enllà d’Organyà, crec que amb una càrrega es pot arribar a cobrir més de 450 km sense problema.

La realitat dels consums

Encara que la unitat que teníem no era de les més potents, el Polestar 2 et convida a anar amb ritme. La seva potència i capacitat d’acceleració són més que suficient per impressionar-nos, sobretot si no tenim l’hàbit de conduir un elèctric. Si cedeixes i optes per treure-li partit a l’embranzida, llavors la autonomia baixarà radicalment i amb prou feines superaràs els 280 o 300 km.

En el recorregut per carretera que vam fer des d’Andorra a Basella, anant ‘rapidet’ amb la calefacció posada al mínim a la cabina, el consum mig registrat va ser de 19,2 kWh/100 km. Encara que vaig anar a bon ritme, tampoc no vaig fer acceleracions brusques, més enllà d’algun avançament o d’alguna prova molt concreta.

Parlant de la prova per carretera, el cotxe permet ajustar la duresa de la direcció en tres nivells. El més esportiu permet una precisió i eficàcia realment sorprenents. La veritat és que pujant des de Canillo cap a Ordino canviar els paràmetres va ser, a més de pràctic, molt estimulant.

Respecte de la recàrrega

El Polestar 2 funciona amb punts de recàrrega de corrent altern de fins a 11 kW i de corrent continu de fins a 205 kW.

En un carregador de corrent continu de 205 kW, les versions de màxima autonomia (Long range) necessiten només 29 minuts per pujar del 10 al 80%. En un endoll de corrent altern d’11 kW, el cotxe necessitarà 8 hores per recarregar la bateria fins al 100%.

Un 80% en 34 minuts

Les unitats amb autonomia estàndard (Standart range), en un carregador de corrent continu de 135 kW recarregaran del 10 al 80% en tot just 34 minuts. Si fem la càrrega en un endoll domèstic (11 kW), necessitarem 7 hores fins recuperar el 100% de la càrrega.

Un dels trucs per guanyar en eficiència és climatizar el cotxe mentre s’està carregant, just abans que arribem. Si ho fem així, estalviarem més energia que la que gastarem climatitzant la cabina conduint. Això no solament ampliarà l’autonomia, també permetrà tenir el cotxe a la temperatura perfecte al pujar-nos.

Impecable en cicle urbà

Per contra, al centre urbà d’Andorra la Vella i Escaldes – Engordany, incloses les baixades i pujades anant i tornant de Sant Julià i d’Encamp, les coses van ser diferents. En aquesta fase de la prova, la velocitat no superava els 60 o 70 km/h. Les desacceleracions van ser més constants i fortes, per la qual cosa el sistema de recuperació d’energia va treballar molt més.

La possibilitat de conduir amb un únic pedal, fins i tot arribant a frenar del tot sense trepitjar el fre (m’agrada molt aquesta espècie de joc), no solament és molt còmoda, sobretot dispara l’eficiència.

En aquest sentit, els consums mitjans homologats per la marca crec que  fins i tot poden ser inferiors. En aquesta fase de la prova el cotxe va registrar un consum mitjà d’uns 15,8 kWh/100 km.

Petits hàbits per guanyar en eficiència

Un dels trucs per guanyar en eficiència és climatizar el cotxe mentre s’està carregant, just abans que arribem. Si ho fem així, estalviarem més energia que la que gastaríem climatitzant la cabina conduint. Això no solament ampliarà l’autonomia, també permetrà tenir el cotxe a la temperatura perfecte abans de pujar-nos.

Parada a Illa Carlemany

L’única recàrrega que vam fer durant la prova la vam fer als carregadors ràpids d’Illa Carlemany. Vam invertir el temps que ens va dur menjar-nos una pizza, uns 40 minuts. Al baixar havíem recarregat del 21 a, 72%. Imaginem, que tal com diu la marca, no vam assolir més càrrega perquè quan la bateria s’apropa al 70% comença a reduir el fluxe d’entrada de corrent, un fet que a partir del 85% és encara més notable. En tot cas, seguint les recomanacions del fabricant, la bateria estava configurada perquè no baixar del 20% ni passar del 90%. Això és molt aconsellable per allargar la seva vida útil.

Informació durant la recàrrega

Durant la recàrrega, la pantalla d’instrumentació indicava en tot moment el tipus de corrent utilitzat. Quan és en corrent altern, marca l’autonomia que es recupera per cada hora de càrrega. Quan es tracta d’un carregador CC, la pantalla indica el temps restant abans de finalitzar la recàrrega, així com l’autonomia total. Més enllà del porcentatge de càrrega que es va acumulant, altres dades visibles són la potència, el voltatge i els ampers.

5 estrelles NCAP

Respecte a la dotació d’assistents i sistemes de seguretat activa i passiva, comencem per destacar que el Polestar 2 (també el 3) han obtingut les 5 estrelles Euro NCAP en matèria de seguretat. En part, això és així perquè la marca ha heretat l’experiència de Volvo en aquest capítol. En aquest sentit, el cotxe ve equipat amb l’última tecnologia de protecció i prevenció davant accidents, estant sempre llest per actuar ell sol si fos necessari.

Entre els sistemes recents hi ha el de  frenada automàtica demergencia amb assistent a la direcció, el detector de peatons i ciclistes, l’avís per colisió frontal, l’assistent actiu per canvi involuntari de carril, el sistema de manteniment a la trajectòria, el control de creuer, el detector de senyals de trànsit y el detector de fatiga, com a més destacables.

Radars, càmeres i sensors

El Polestar 2 utilitza tres radars, cinc càmeres i dotze sensors ultrasònics per vigilar el seu entorn. L’ordinador Active Safety Domain Màster processa les dades per poder classificar als diferents usuaris de la carretera, així com les diferents situacions de trànsit, reduint al mínim possibles col·lisions. La majoria d’aquest  elements es tan situats a la falsa reixeta del davant, en l’anomenat Smart Zone

3 paquets

Opcionalment hi ha tres paquets que van afegint prestacions al cotxe: el Plus Pack, el Pilot Lite Pack i el Performance Pack. El primer afegeix -entre altres- una bomba de calor i la càrrega inalàmbrica per a dispositius mòbils.

El Pilot Lite Pack inclou el control de creuer adaptatiu i algun sistema d’assistència més, com el detector d’angle mort i l’alerta activa per trànsit creuat posterior.

Finalment, tenim el Performance Pack.  Inclou elements de naturalesa esportiva: llandes de 20’’, frens esportius Brembo i uns amortidors Öhlins.

Seuwagen

Si voleu veure i informar-vos, acosteu-vos a al centre multimarca que Seuwagen té a l’Av. Tarragona, 51 d’Andorra la Vella. Això sí, millor truqueu-los per acordar una cita. Tel. 864449