Un any més, l’Andros marxa d’Andorra amb la màxima satisfacció

En la segona jornada de l’edició andorrana del Trophée Andros 2022-23, Aurélien Panis va fer tot un recital en Elit PRO al guanyar totes les mànegues en les què va competir. El guanyador del divendres va ser Christophe Ferrier, que va superar per la mínima al campió de l’any passat, el pilot Jean B. Dubourg. En la categoria Elit, amb un doble triomf Margot Laffite va ser la pilot més destacada. Laffite va deixar clar que segueix en plena forma.

El comportament canviant de la climatologia va portar de cap a l’equip de pista del Circuit Andorra. En tot cas, no va poder amb ells i l’estat del circuit va tornar a treure molt bona nota tot i les greus dificultats que els canvis de temperatura van generar-los. La feina feta, més les alternatives plantejades per tal de superar els contratemps inevitables, van fer que un cop més, el circuit i el seu equip s’enduessin la millor crítica possible.

No cal dir que preparar la pista de cara a una competició, no ha de ser una tasca fàcil i menys si es tracta d’una competició d’aquest nivell, però tot es complica molt més quan hi ha factors tan decisius com capritxosos, com ara la climatologia i totes les seves variables.

Temperatures variables

En aquesta ocasió, l’equip de manteniment de pista del Circuit Andorra – Pas de la Casa, no ho va tenir gens fàcil. Els canvis bruscos de temperatura que van registrar-se durant les jornades prèvies a la disputa de la cita andorrana del Trophée Andros 2022/23 van ser un autèntic mal de cap per als tècnics de manteniment del circuit.

La solució d’emergència, ja contemplada en anteriors edicions, va ser disputar el primer dia de competició en un traçat molt tècnic, inclosa una novetat, l’anomenada “volta jocker”.

De cara a la segona jornada i per evitar les parts més castigades del traçat, el recorregut va ser completament diferent al del dia anterior. En aquest cas va ser menys tècnic i molt més ràpid.

1r meeting: triomf ajustat de Ferrier

La jornada inicial del Trophée Andros es va iniciar amb la disputa dels entrenaments cronometrats.

Yann Ehrlacher (46”477) va marcar el millor crono de la mànega inicial.

En la primera mànega de qualificacions va continuar amb el domini del jove pilot de l’equip Dupessey As01. Ehrlacher va completar les tres voltes amb un temps de 2’18”691.

En la segona mànega qualificativa, va arribar el torn de Christophe Ferrier (Métropole NICE). En questa mànega Ferrier va fer les tres voltes per sota de 46”, sent l’únic pilot que va aconseguir-ho.

1 únic punt de diferència

La disputa de la Súper Pole va ajustar encara més la classificació de cara a les finals. Jean B. Dubourg (Renault Zoe), després de ser tercer i segon respectivament en les mànegues qualificatives, va obtenir el millor crono i els 6 punts en joc d’aquesta tanda.

La Súper Final, també la va dominar el pilot de Renault, després d’una dura lluita amb Ferrier, Panis i Ehrlacher.

Una vegada comptabilitzades les puntuacions de les mànegues disputades, Ferrier es va proclamar vencedor per un únic punt de diferència respecte a Dubourg.

Classificació:

1. Cristophe Ferrier, 64 punts
2. Jean B. Dubourg, 63 p.
3. Yann Ehrlacher, 56 p.
4. Aurélien Panis. 55 p.
5. Olivier Pernaut. 53 p.

Margot Laffite excel·lent en ELITE

En aquesta primera jornada, Margot Laffite (SLR Mersen) va ser la clara guanyadora després de decantar al seu favor l’espectacular lluitar que va mantenir amb Louis Gervoson ( ISERE Audi A1) i Emmanuel Moinel (Renault ZOE).

Laffite va ser la guanyadora tant de les mànegues qualificatives com de la gran final. En aquesta mànega decisiva la seva pressió sobre Moinel va ser constant fins que el pilot de Renault va acabar fora de la pista.

Classificació:

1. Margot Laffite, 62 punts
2. Louis Gervoson, 55 p.
3. Emmanuel Moinel, 53 p.
4. Julien Febreau, 52 p.
5. Gerard Fontanel, 51 p.

2n meeting: Panis va ser superior

En el transcurs del segon meeting, a la categoria ELIT PRO va repetir-se la lluita de fa un any entre Panis i Ehrlacher.

Aquesta vegada però, Aurélien Panis va ser superior.  I és que Panis i Ehrlacher van obsequiar a tots els presents amb un espectacular duel que, aquesta vegada, va resultar clarament favorable al primer.

Cal destacar que al marge de pilotar molt ràpid, Panis va haver de superar un incident que va deixar Louis Gervoson -pilot amb el qui comparteix volant-  parat pràcticament a la mateixa sortida de la Súper Final Elite. Un cop van poder reparar l’avaria, Panis va sortir a disputar la seva Súper Final, molt ràpid i amb la concentració al màxim. Finalment va endur-se una merescuda victòria.

Classificació:

1. Aurélien Panis, 68 p.
2. Yann Ehrlacher, 62 p.
3. Adrien Fourmaux, 58 p.
4. Dorian Boccolacci, 54 p.
5. Jimmy Clairet. 52 p.

Margot Laffite intractable en ELITE

L’experimentada pilot francesa va deixar ben clar que el canvi de traçat no seria una dificultat insuperable per poder aconseguir el seu segon triomf al Pas de la Casa.

Laffite va dominar les mànegues qualificatives. Amb el triomf pràcticament assegurat, la pilot va mostrar-se més conservadora de cara a la final. En aquest sentit, Julien Febreau va superar a la francesa a la sortida.  A partir d’aquest instant, Laffite va limitar-se a no perdre distàncies amb el seu rival per dir la seva si es produïa qualsevol “lapsus” per part de Febreau. Tot i això, entrant segona el meeting era també seu.

Una vegada completades les sis voltes de la final, el triomf parcial va ser per a Febreau, però tal i com queda dit, la guanyadora del meeting va ser Laffite.

Classificació:

1. Margot Laffite, 61 p.
2. Julien Febreau, 589 p.
3. Edgar Maloigne, 53 p.
4. Louis Gervoson, 51 p.
5. Matthieu Baumel, 50 p.

Àlex Bercianos: Cansat però satisfet

Tot i el cansament acumulat després de tantes jornades enllestint tots els detalls perquè tot estigués el millor possible, Bercianos no podia amagar la seva satisfacció per haver completat el seu cinquè Andros com a responsable de l’edició andorrana, quelcom que va quedar palesa després de rebre -com cada any-  les felicitacions de tothom.

Pel que fa al traçat, l’Àlex comentava que “tot i no haver estat un any 100 % favorable, hem tingut la possibilitat de fer una pista que va aguantar prou bé el desgast que provoca el pas dels cotxes durant els dos dies. Pilots experimentats en l’especialitat, o d’altres habituals del mundial de ral·lis es van mostrar molt a gust en el traçat. Fourmaux va anar mes enllà i em va dir que algunes reaccions del cotxe li recordaven les viscudes al Rally de Suecia”

Recolzament del país

El responsable de les instal·lacions del Port d’Envalira també va voler destacar el suport de país: “La instal·lació va creixent i sentir-se recolzat per les entitats andorranes és un plus de confiança per seguir treballant i millorant cada dia.”