Provem l’Alpine A110: digne hereu del mític esportiu dels 70

Alpine A110.- Des que va arribar a Andorra el primer Alpine A110 que tenia ganes de posar-me al volant d’aquest esportiu tan especial. Primer per poder dedicar-li un reportatge de cara a la revista impresa i al blog, segon -i aquest és el veritable motiu-  perquè l’A110 és d’aquests cotxes que per moltes raons em venia molt de gust provar.

Així doncs, gràcies a la unitat que ens van deixar al nou concessionari Alpine que acaba d’inaugurar Grup Becier en les instal·lacions de la seu central que tenen a Santa Coloma, he pogut provar-lo.

Dels tres acabats, l’A110, l’A110 GT i l’A110 S, van deixar-me el primer, concretament un A110 Premiere Edition.

Bonic per naturalesa

Més enllà del que representa, més ben dit, del model al qual representa, l’Alpine A110 és un esportiu bonic per naturalesa, va sobrat de categoria, té molta història al darrere i al volant és una autèntica passada!

L’aposta estètica de l’equip de disseny passava per dibuixar una línia el més propera possible a la del seu predecessor, combinant-la però, amb els cànons més actuals, tant pel que fa a tendències de disseny, com en tot el que fa referència a aerodinàmica. El resultat no els podia haver sortit millor!

Frontal inconfusible

El primer que crida l’atenció és que és tan petit i baix com el model original de la dècada dels seixanta.

A partir d’això, un cop les pupil·les tornen al seu tamany normal després de la sorpresa i l’enfoques amb més claredat, comencen a aflorar tots els detalls i t’adones pam a pam de la quantitat de  similituds que presenta respecte del model original, començant per les inconfusibles dobles òptiques davanteres.

El disseny del capó amb el també característic nervi central, o l’aspecte de la seva silueta vista de costat, especialment el quart final del darrere, la caiguda del sostre i el difusor integrat en el paracops posterior, també recorden amb molt d’encert al mític A110 de fa més de mig segle!

Alpine A110 Première edition

Com ja he esmentat, la unitat que vaig provar va ser un A110 Première Edition, de tal forma que incloïa alguns extres que la sèrie de venda regular no inclou: les llandes d’alumini forjat de 18’’, l’escapament esportiu, l’equip d’àudio Focal, un interior amb materials com ara el cuir i la fibra de carboni, els pedals d’alumini, uns espectaculars seients tipus competició de Sabelt, i finalment la placa amb la inscripció Première Edition de la consola central.

Tant la part central interior de les portes, com els seients, presenten el mateix entapissat a base de rombes, amb el cuir i les costures en blau clar.

Un cop assegut al volant, la posició de conducció és perfecta, tant per l’ergonomia dels seients Sabelt, com per la posició, la visibilitat frontal i l’accessibilidad a tots els comandaments. Però sobretot, per les sensacions que dóna a l’estar asseguts molt baixos, la qual cosa amplifica molt les sensacions.

També és cert que la visibilitat del darrere -com passava amb l’A110 original- és pràcticament nul·la, tot sigui dit. En tot cas, amb el pack Confort hi ha en opció la càmera de visió del darrere.

Senzill però impecable

Tots els interiors estan acababats amb materials de molt bona qualitat. Respecte del tacte, més del mateix, fins i tot les superfícies plàstiques tenen un tacte tou molt agradable. A més d’això, tot l’interior presenta un assemblatge impecable dels components, evitant així sorolls i vibracions no desitjades.

El disseny de l’interior en el seu conjunt, que evidentment tira cap a la simplicitat dels clàssics d’abans, al menys en part, combina molt bé amb un principi de construcció que al mateix temps és molt actual i modern. I és que l’A110 no pretén destacar per ser luxós, però el seu interior, encara que és relativament auster, es veu modern, acollidor i inclou la majoria de comoditats que cal esperar en un esportiu d’avui dia.

Més espaiós del que sembla

Més enllà de la comoditat dels seients i de la seva posició, també és molt destacable l’espai interior. I és que encara que pugui semblar petit vist des de fora, una vegada dins, aquest biplaça no ho és tant.

El quadre de comandaments és totalment digital i varia segons el mode de conducció seleccionat: Automàtic, Manual o Track.

Del quadre de comandaments central destaca la pantalla flotant frontal i l’arc que hi ha per sobre del túnel de la transmisió (a l’estil dels McLaren). Diem arc perquè a més de presentar aquesta forma, per sota està obert, el que permet que hi hagi una safata en la qual podem deixar objectes com la cartera o el mòbil.

En la part superior de l’arc, que també està folrat a base de pell amb les costures en blau, hi ha una placa de carboni amb alguns comandaments: el fre de mà, el botó d’arrencada, els alçavidres, els botons per activar el regulador de velocitat o els botons per gestionar el canvi auto-seqüencial.

Un 10 per a Getrag

Ja que hem esmentat els botons de la caixa del canvis, parlem-ne. Es tracta d’una caixa Getrag de doble embragatge amb set relacions i cal dir que sorprèn molt. No solament per ser més ràpida del que m’esperava, també per la forma que treballa quan intervens manualment mentre circules en automàtic. Amb això vull dir que tot i que com la majoria de canvis, en mode automàtic el sistema puja ràpid de marxes i les baixa més lentament per millorar el consum i el confort de marxa, si interfereixes eventualment reduint o pujant de marxa, el canvi et segueix a la perfecció en les marxes successives, sense cops ni brusquetats i interpretant al moment les teves intencions. A més d’això, tant la gestió entre les transicions de les marxes, sigui en Directa, Manual o en Track, com la petita fuetada que es genera segons actuem, fan que amb el xiuxiueig del turbo s’amplifiquin molt les sensacions al conduir.

Les lleves de canvi del volant venen ancorades a la columna de direcció. Són metàl·liques i ofereixen un molt bon tacte. Al ser bastant grans, en ls fases de gir sempre queden bastant a l’abast.

Panell frontal

Ja en la part frontal, just per sobre de l’arc central hi ha els botons i els rotors per poder controlar i graduar tot el referent a la gestió de l’aire en cabina.
Per sobre d’aquests hi ha una segona filera de botons, en aquest cas d’alumini i amb un disseny retro molt encertat. En aquesta filera s’inclou el botó Start/Stop, el del control d’estabilitat, l’accionament dels quatre intermitents i el bloqueig de les portes.

Just per sobre d’aquesta línia de botons i com a darrer element de la columna central, tenim la pantalla tàctil de 7 polzades. Ofereix una àmplia gamma de funcions multimèdia i de control. Entre altres funcions inclou la sincronització amb el telèfon mòbil via Android Auto o Apple CarPlay, navegació per satèl·lit, replicació de telèfons intel·ligents i un sistema d’entreteniment molt complert, a més de totes les pantalles informatives sobre el rendiment esportiu del cotxe.

Dos maleters molt petits

Respecte a l’espai per emmagatzematge, poca cosa podem dir. En tot cas, també és cert que estem davant d’un cotxe que no ha estat projectat per viatjar precisament en família. Diem això perquè entre els dos maleters, el del davant i el del darrere, tot just s’arriba als 200 litres. El davanter té una capacitat d’uns 100 litres, mentre que el del darrere fa 96 litres més. Què voleu, tot no pot ser!

Ens posem al volant

Arribat el moment de provar-lo, vam dibuixar un recorregut el més revirat possible,  ja que aquest és el decorat ideal de l’Alpine A110. Així doncs, a més de fer diferents ports d’Andorra, també vam escapar-nos direcció a Pons per poder sumar alguns quilòmetres per carreteres més obertes. De pujada però, quan vam arribar a l’encreuament que condueix a Sort, no vam poder evitar desviar-nos cap al Port del Cantó.

Un roba a somriures

Sigui com sigui, està clar que les carreteres amb revolts encadenats, desnivells considerables i trams serpentejants, són el decorat en el qual el nou Alpine  -a l’igual que el model original del qual deriva- mostra millor de què és capaç.

Tant si vas en automàtic (intervenint quan calgui en el canvi), com si vas en Manual o en Track, el comportament del cotxe, la perspectiva de la carretera, més el so de motor i del turbo en accelerar, et sedueixen irremeiablement i et dibuixen un somriu perpetu, vagis com vagis.

252 CV i 320 Nm de pur plaer

La veritat és que el motor turbo de 4 cilindres i 1.8 litres situat en posició ‘gairebé’ central (va allotjat just davant de l’eix posterior) és una delícia! Els seus 252 CV amb un par de 320 Nm, en una carrosseria que pesa en ordre de marxa entre 1102 kg i 1180 kg (min-max), fa que aquestes xifres rendeixin molt més enllà. I és que seguint el mateix principi que el model original, el nou A110 també destaca per la qualitat de la seva construcció. Diem això perquè el 94% de la carrosseria i el xassís són d’alumini. Gràcies en això aconsegueix aquest pes, el qual, al costat de les prestacions del motor permeten a l’esportiu francès accelerar de 0 a 100 en només 4,5 segons.

Fer fàcil el difícil

Per tot això, l’Alpine A110 se’n surt a la perfecció en tota mena de situacions. El que més em va sorprendre va ser el tacte de la direcció i la facilitat de traçada en cada gir. El cotxe entra i surt de cada revolt de manera impecable i ‘fàcil’. Tant és així que gairebé no es noten les inèrcies derivades dels recolzaments.

Paral·lelament a la fluïdesa amb què fas entrar el cotxe en cada revolt, al sortir-ne el motor reacciona amb absoluta solvència, fins i tot quan anant en automàtic el sistema manté una marxa més alta del que -potser- voldríem.

Val a dir remarcar  que esportiu francés porta un diferencial electrònic en lloc d’un autoblocant, per tant, es innegable que el comportament del cotxe és més que sorprenent.

També val la pena destacar que portar el sistema ESP connectat no resulta gens intrusiu, ni tan sols conduint de forma molt esportiva. De fet, només el vaig desconnectar durant uns minuts per comprovar el comportament del cotxe i encara que -òbviament-  tampoc el vaig portar al límit, la veritat és que la sensació d’anar pegat a la carretera, per molt que apretis, no et fa tenir la necessitat de desconnectar-lo en cap moment, ni tan sols quan et ve de gust pilotar-lo assumint tot el control.

Modes Sport i Track

Si amb l’emoció que t’ofereix el cotxe, et passes de llest i arribes massa ràpid a qualsevol revolt, entre el poc pes del cotxe i la qualitat del sistema dels frens Brembo que porta de sèrie, la frenada s’executa sense brusquedats i amb total eficiència. En aquest sentit, un altre 10 per a l’A110.

Parlant d’emocions, prement el botó Sport que hi ha al volant el cotxe passa als dos modes més esportius. Si el prems un cop passa a Sport i si el segueixes pitjant durant més temps, passa a Track. En tots dos casos el display digital canvia i mostra una visual diferent. En el mode Track però, el canvi visual és total, mostrant una pantalla amb un display molt suggerent.

Respecte del comportament del cotxe, en el mode Track és on s’aprecien més diferències, i és que més enllà de tacte i del so del motor, la transmissió redueix radicalment els intervals entre les marxes. Ara sí que sí, la bèstia s’ha despertat!

Un esportiu dur que fer no cansa

Respecte al sistema de suspensions, l’A110 inclou uns amortidors fixes. Aquest tipus d’amortidors proporcionen un bon equilibri entre la duresa requerida per conduir de manera esportiva i el confort desitjat a l’hora de fer viatges de llarga distància. La veritat és que és un esquema molt encertat ja que realment, tot i ser un cotxe dur no et canses gens conduint-lo, per molts quilòmetres que facis.

En fi. Si voleu que us ho digui clar i català, us diré que per un preu que arrenca des dels 50.900 euros i que arriba als 60 mil de l’acabat més alt de la gamma, (podeu repassar els tres acabats disponibles: A110, A110 S i A110 GT  aquí ), aquest model és una gran opció si el que voleu és un esportiu exclusiu, únic conceptualment, prestacional, divertit de conduir i molt ben fet.

En conclusió

Provar-lo ha estat tot un plaer. Tal i com ho veig, l’esportiu francés ha tornat complint amb tot el que s’havia plantejat.

No importa en quin escenari estiguem, encara que està clar que en ports de muntanya és on el gaudirem més. Tampoc importa si volem fer-lo servir a diari, tan si hem de fer 50 com 300 km, els farem del primer a l’últim divertint-nos d’allò més.

Pertànyer i ser són verbs diferents

Atès que molta gent encara no té clar d’on surt Alpine, abans d’acabar tirarem enrere una mica més de 65 anys, concretament fins al dia en què va néixer la marca.

L’any 1955, el pilot Jean Rédélé va fundar Alpine per dedicar-se a preparar les versions més esportives de models de Renault.
El nom de la companyia, deriva dels Alps, un escenari on el pilot va competir moltes vegades.

1973, l’any Alpine

Respecte a l’Alpine 110, Redélé va tardar 6 anys a presentar-lo. No va ser fins l’any 1961 que va arribar al mercat. Tot i això, l’esportiu va tardar més d’una dècada en aconseguir fer-se un espai a la indústria. I és que no va ser fins el 1973, que equipat amb un nou motor de quatre cilindres, 138 CV i un pes de tan sols 620 quilos, l’A110 va fer el gran salt al món de la competició.
Amb una estructura ultra lleugera (menys de 700 kg) basada en un xassís tubular d’acer i una carrosseria de fibra de vidre, més el nou motor, l’A110 va anar guanyat competició rere competició fins a fer-se amb una victòria absoluta al Campionat Mundial de Ral·lis de 1973.

L’A110 es va mantenir al mercat fins el 1978. Desgraciadament, per diferents circumstàncies, sobretot a nivell executiu, la companyia va acabar tancant l’any 1996.

2017, el retorn del mite

Tot i que va haver-hi diversos intents per reflotar la marca en els anys successius, no va ser fins l’any  2012 que la marca va mirar de tornar a reaparèixer. Això va ser possible fruit de l’aliança entre Renault i Caterham, empresa experta en cotxes molt lleugers de competició.

Amb l’Alpine 110 de nou en el punt de mira, Renault i Caterham van començar a treballar. Malauradament, dos anys més tard tot va aturar-se per diferències entre les dues companyies.

A partir d’aquell moment, Renault va decidir seguir endavant tot sol amb el projecte. En tot cas van fer-ho mantenint Alpine com a una marca amb identitat pròpia, és a dir, pertanyent a Renault però desenvolupant-la de forma completament independent.

Va ser així que l’any 2017, després de 21 anys la nova generació A110 ha ressorgit per tornar a brillar amb tot el que el segle XXI pot oferir-li. Afortunadament ho ha fet mantenint intacte l’esperit del mític A110 dels 70.

Alpine Andorra

Si esteu interessats en qualsevol dels tres acabats del nou Alpine 110, dirigiu-vos al nou concessionari Alpine Andorra. Els trobareu a la seu central de Grup Becier, a l’Av.Enclar, 146 de Santa Coloma. Tel. +376 871 802

———

Per a d’altres entrades de la secció Premium Cars, feu clic en aquest enllaç, o accediu a la secció des del menú superior del blog.

Marc Zorzano