Tony Cachafeiro: una promesa del kàrting amb molt a dir!

Fa temps que no fem entrevistes i el cert és que hi ha unes quantes a fer de molt interessants, doncs vinculats al món del motor a Andorra hi tenim un gran nombre de persones entre pilots, expert, col·leccionistes, professionals i amants incondicionals amb moltes aventures a l’esquena relacionades amb aquest sector i totes tenen moltes coses a dir.

Per dates haguéssim pogut arrencar amb l’Albert Llovera, recentment arribat del Dakar, però  la cosa ha anat molt justa per quadrar-ho tot, així que ens hem decantat per una de molt diferent que també ens feia molta il·lusió fer, doncs es tracta d’un nen d’11 anys recent complerts, que està donant molta guerra al món del kàrting. Ens referim a Tony Cachafeiro, qui amb tots just dues temporades competint està demostrant un talent que ja està en boca de tothom.

Hola Tony, abans de res, felicitats per la temporada. He de dir-te que aquesta és la primera vegada que entrevisto un pilot tan jove com ara tú. Jove d’edat, perquè com a pilot ets un noi sorprenentment madur.

Gràcies, faig el millor que puc perquè m’agrada molt.

Prou que ho veig Tony, però no trobes a faltar fer el que fan la majoria de nois de la teva edat? Ja m’entens. Dormir fins tard el cap de setmana, jugar amb amics..

No molt. M’agrada molt el que faig. Sí que de vegades tinc mandra, però quan recordo que és per anar a fer una carrera o un entrenament, m’oblido de tot.

Però alguna cosa hi haurà que no t’agradi tant, no?

Bé, sí  –somriu–  a vegades em fa mandra haver d’aixecar-me tan d’hora.

I quan estàs al circuit, no hi ha res que se’t faci pesat?

No, res. Quan arribo al circuit m’oblido de tot. Com t’he dit, és el que més m’agrada fer i m’ho passo molt bé!

És difícil combinar estudis i karts?

Una mica. Com viatjo molt per les carreres, haig de trobar temps per fer-ho tot. Competir, entrenar i també estudiar. Sé que és molt important estudiar, els meus pares sempre m’ho diuen i ho entenc. Haig de fer les dues coses.

I com t’ho fas per fer-ho tot?

Quan estic a Andorra, a part d’anar al cole faig classes de repàs per recuperar les classes a les que no puc anar quan estic competint.

Moltes coses. I així cada setmana?

Sí. És una mica difícil, però és el que haig de fer si vull seguir fent kàrting, així que ho faig content tot i que em costa. A part del cole i les classes de repàs, també tinc sessions d’entrenaments, així que imaginat.

Tirem enrere. Recordes com vas descobrir aquest món.

Sí. Quan vaig fer 8 anys el meu pare va comprar-me un kart i des del primer moment va agradar-me molt.

I quan vas tenir clar que volies ser pilot, ho recordes?

Tal i com vaig provar el kart ja vaig saber que volia fer carreres amb altres nens. Recordo que vaig començar amb el pare al Pla de San Tirs i feia millors temps que ell – va respondre rient mentre mirava al seu pare sentat a l’altre cantó de la taula.

Recordes la primera competició en la que vas participar?

I tant que sí. Vaig tenir un accident i vaig fer varies voltes de campana fins sortir disparat del kart.

I no vas espantar-te molt?

Una mica, però són coses que passen. Em va fer més ràbia no poder acabar la carrera. Els meus pares sí que van espantar-se i volien que deixés de competir, però els vaig convèncer de continuar.

Ets un pilot que acostuma a arriscar, vull dir que tu no surts a fer voltes i prou. D’on et surt aquesta forma de fer.

Del meu pare. Ell i la meva mare sempre estan amb mi. Però el meu pare sempre m’ha ajudat a ser competitiu, m’ha ensenyat moltes coses per pilotar millor.

Home, tenir-los a prop sempre va bé, no?

Sí, tinc la sort de tenir-los sempre amb mi a totes les carreres. A ells i a la meva germana Dhuna, el meu talismà a les carreres.

Parlant de pilotar, hi ha algun avançament que recordis especialment, per allò de que semblava impossible però vas fer-lo?

Molts –torna a somriure- sempre que puc intento adelantar, però el de la darrera carrera de la temporada passada va ser molt important. Vaig adelantar al rival quasi al final.

En aquell moments en Tony encara no havia disputat l’Hivern Kàrting (teniu el resum de carrera en un dels articles d’esport internacional). Ho diem perquè en aquesta carrera, de nou contra els millors pilots del món, va tornar a guanyar després de mantenir-se segon tota la carrera, esperant pacientment a la darrera volta per adelantar al rival quasi bé al final. La premsa especilitzada va qualificar d’excepcional l’adelantament i la carrera de l’andorrà!

Tony, està clar que aquest any has fet una gran evolució a les ordres del teu equip MDC Racing. Que destacaries d’ells? No es pesat estar sempre rodejat de gent gran?

M’entenc molt bé amb ells i amb el meu mecànic, sempre m’ajuden en tot perquè estigui bé i pugui còrrer molt. No em molesta, com tot, tot s’apren de la gent més gran.

Tot i que m’imagino la resposta, diga’m: on et veus d’aquí a 6 o 7 anys?

M’agradaria arribar a l’F1 o a la Indycars, que aquest estiu als Estats Units vaig conèixer aquestes carreres i també m’agraden.

Parlant de l’F1, quin es el teu pilot d’F1 favorit?

Louis Hamilton!

Per què?

Per com és en general. M’agrada la seva forma de ser dins i fora del circuit.

I la teva escuderia preferida?

RedBull i McLaren, que tenen uns cotxes molt xulos.

Per acabar. Imagino que estàs a punt de començar la temporada 2024. Alguna cosa nova que puguis dir-nos?

 Sí, que guanyaré –va exclamar quasi a l’acte, mentre se li escapava un altre somriure!

Ho tens molt clar.

Clar! Bé, no sé si guanyaré, però competeixo per guanyar. Sempre ho he fet així des que vaig començar – em puntualitzava mirant-me amb ulls de complicitat.

El cert és que tot i que la seva mirada reflectia la innocència sommiadora d’un nen tan jovenet, també tenia una profunditat aclaparadora que deixava entreveure que parlava molt convençut. Serà aquesta la “fusta de campió” de la que es parla quan sorgeix una promesa en un esport? No ho sé, però us asseguro que tot i que se li va fer estrany i fins i tot feixuc haver d’estar contestant preguntes a un estrany, la seva actitut i forma de mirar-te al respondre, va ser quasi més impactant que les pròpies respostes.

Molta sort Tony

Gràcies

———